Cara a cara: Gerardo Lertxundi i Pere Calvet

Conversem amb Gerardo Lertxundi i Pere Calvet al saló social del Col·legi sobre les oportunitats que s’obren per Barcelona amb el Congrés Mundial del Transport Públic que se celebrarà el juny de 2023.

Descarrega’t l’article.

271 trens, 1.134 autobusos, 10.284 treballadors, funiculars, telefèrics, remuntadors, estacions de muntanya… Juntes, les xifres de TMB i FGC dibuixen en bona part el país que som. La primera, el gran operador de la metròpoli. Accessibilitat, eficiència i capil·laritat per arribar a tots els barris. Capaç de moure cada dia 2.444.731 passatgers i fer de Barcelona, una de les ciutats amb millor transport públic del món. La segona, precisió suïssa i puntualitat britànica. La petita companyia ferroviària que aspira a complir l’anhel noucentista de la Catalunya-ciutat. Vertebrar el país a través de la mobilitat sostenible: modernitat, civilització i transformació de Plaça Catalunya al cim de la Tossa d’Alp, passant per Terrassa, Igualada o la Pobla de Segur.

Dues maneres complementàries de viure i d’entendre Barcelona i Catalunya amb dos objectius comuns: ampliar en quantitat i qualitat els serveis de transport públic per contribuir a la transició ecològica i consolidar Barcelona com a referència en mobilitat sostenible. A l’horitzó, una data clau: juny de 2023, Congrés Mundial del Transport Públic. TMB i FGC compartiran lideratge amb Renfe en l’organització de l’esdeveniment. Per això reunim a la sala social del Col·legi els seus dos màxims executius: el director general de FGC i president de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP) entre 2017 i 2021, Pere Calvet, i el conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi.

 

Pere Calvet: Posarem Barcelona al centre del món. Tenim el precedent de la COP25 de Madrid, amb tota l’expectació que va generar el viatge de Greta Thunberg en vaixell i tren des dels Estats Units. Aquell esperit transformador el té Barcelona i el podrem concretar a través de mesures concretes que facin avançar el trans- port públic.

Gerardo Lertxundi: Ho veig com una oportunitat extraordinària. Els congressos de la UITP tenen una gran importància en l’àmbit dels avenços tecnològics, però aquest arribarà en un moment especialment oportú, en un escenari postcovid, en què s’ha hagut de cancel·lar l’edició de 2021 a Melbourne. És una gran oportunitat d’ensenyar que som referents i donar visibilitat a les nostres empreses. També una oportunitat per aprendre noves experiències.

PC: Aconseguir visibilitzar la capacitat industrial de Catalunya i Espanya en el sector de la mobilitat ha de ser un gran objectiu. L’edició de 2019, a Estocolm, va estar marcada per l’eclosió dels busos elèctrics.

GC: L’ambientalització de flotes continuarà sent un tema molt important. El 2023 a Barcelona tindrem una de les flotes de busos elèctrics més grans d’Europa. Podrem explicar una realitat, no una expectativa. També tindrem els primers busos d’hidrogen circulant. El vector ambiental i la digitalització seran els dos grans temes i tant FGC com TMB en podrem ensenyar experiències pioneres.

Quim Torrent: La potència de la indústria ferroviària està una mica tapada per la importància que mediàticament es dona a la indústria automobilística. Hauria de ser prioritari consolidar un clúster ferroviari i, en canvi, apareix poc com a indústria en tot el debat dels fons Next Generation.

PC: La potencialitat de compra de material mòbil és molt important per consolidar aquesta indústria. TMB, per exemple, té un enorme potencial de compra. Hem de saber aprofitar això per augmentar la capacitat de producció a Catalunya i generar nous llocs de treball.

GL: Acabar la L9 permetrà posar en servei nous trens, però nosaltres tenim l’ambició d’afegir més freqüència a les altres línies. L’aposta per la competitivitat del transport públic amb el vehicle privat passa per la millora de freqüències.

Gerardo Lertxundi: “El 2023 tindrem una
de les flotes de busos elèctrics més
importants d’Europa”

PC: No hi ha volta de full. Cal acabar les grans infraestructures que necessitem i que fa anys que tenim planificades. Cal acabar l’L9, fer l’L8, unir els tramvies és imprescindible. Sens dubte serà un revulsiu en l’àmbit de ciutat, però també en el de les empreses.

GL: L’autobús també forma part d’aquesta indústria de la mobilitat. A Estocolm, el 2019, va ser el boom dels autobusos elèctrics. El 2023 a Barcelona tindrem ja una de les flotes d’autobusos elèctrics més grans d’Europa. Serà un gran aparador per a nosaltres i hem de ser capaços també d’avançar en els processos de digitalització que hem planificat. No parlo només pel que fa a serveis digitals a l’usuari, sinó de digitaitzar tots els processos possibles en l’operació o en el manteniment, per exemple. Estic convençut que podrem mostrar coses pioneres.

PC: La intel·ligència artificial està tenint un paper clau en aquests moments. A Singapur el transport públic ja funciona amb reconeixement facial. És clar que és Àsia i aquí hem de veure com impacta tot això en la privacitat de l’usuari, que és molt important.

QT: Però més enllà de l’augment de freqüències o la digitalització, el gran objectiu dels fons Next Generation és la transformació de sectors.

GL: En el nostre cas, tot allò que puguem sol·licitar a través dels fons ja ho vam definir en el pla estratègic. No es tracta d’inventar res, sinó d’accelerar l’electrificació de la flota, l’aposta per l’hidrogen o la millora de l’eficiència energètica al metro.

PC: Un àmbit de transformació clau que cal posar sobre la taula amb els fons Next Generation és l’aposta per l’alta velocitat i la capacitat que té el tren per competir amb l’avió en distàncies per sota dels 1.000 km. Tenim una xarxa d’alta velocitat infrautilitzada, uns aeroports com el de Barcelona que, abans de la pandèmia, estaven al llindar del col·lapse i un moviment social –flygskam, vergonya de volar– que es va fer popular durant les protestes prèvies a la COP25 de Madrid. Ens cal millorar la intermodalitat tren-avió als aeroports i que la Unió Europea aposti decididament per aquest model en què el tren descarregui de vols de proximitat els grans aeroports. Cada vegada que vinc al Col·legi i veig el plànol de l’Eixample de Cerdà i l’ambició que representa entre la Barcelona de l’època i la Barcelona del futur, penso que pot passar el mateix amb la xarxa d’alta velocitat. Ara la critiquem, perquè és veritat que ha costat molts diners i hi ha línies no del tot ben planificades, però d’aquí a vint anys, si les coses es fan bé, podem estar parlant de ser referència a Europa.

Pere Calvet: “Cal acabar l’L9, unir els tramvies i fer l’L8.
Serà un revulsiu per la ciutat i les empreses”

GL: En la part intermodal de l’aeroport amb la xarxa de metro i bus hi hem treballat molt. És un dels nostres punts forts com a operadors de mobilitat. Tenim l’avantatge de tenir bus i metro integrat i un marc tarifari que ha de continuar sumant modes de transport. És un dels reptes de cara al 2023, com integrem l’última milla. Com facilitem encara més el servei al ciutadà.

QT: El problema de l’última milla el tenim especialment a les ciutats de la segona corona metropolitana.

 

PC: El gran repte de la mobilitat és efectivament el metropolità, és com reduïm aquest mig milió de cotxes que entra i surt cada dia a Barcelona. L’última milla és clar que es pot millorar i no només pensant en la micromobilitat. Se’n parla molt mediàticament però, al final, és un percentatge baixíssim dins del global de moviments. Els parks&ride també són importants, però no traurem aquest milió de desplaçaments de la carretera si no apostem per grans infraestructures ferroviàries.

GL: El gran èxit de Barcelona és que cada vegada és menys necessari el vehicle privat. El que cal és que aquest model que tenim al centre de la ciutat agafi una dimensió més metropolitana. Completament d’acord que cal més infraestructura, però també nous recorreguts i millorar el temps de viatge.

QT: Queda clar que el futur a llarg termini passa per nova infraestructura, però el futur més immediat és recuperar la confiança en el transport públic després de la pandèmia. Afectarà aquesta davallada provocada per la pandèmia el creixement de l’ús del transport públic?

GL: L’impacte ha estat molt important, tot i que el transport públic era un espai segur, tant com qualsevol altre espai públic. Hem hagut de fer, i encara estem fent, grans esforços, perquè va arribar un moment que circulàvem amb només el 10% dels viatgers. De dos milions de viatgers al metro, en vam passar a només 200.000. Si ho mirem més en el global de tota la mobilitat, el transport públic ja està per sobre de l’ús del vehicle privat. La incògnita que tenim tots és si les noves rutines que ha creat la pandèmia, com el teletreball, ens generaran un canvi d’hàbits en el transport públic del futur.

PC: Al principi hi va haver instruccions confuses, que van contribuir a generar un pànic que no tenia cap base científica. Van ser moments de desconcert per a tothom. També per als gestors de transport públic. Un altre factor que ha retardat la recuperació és que hi havia més renda disponible a les famílies, amb la qual cosa l’ús del cotxe també ha crescut. La perspectiva de futur és bona. Potser es reduiran els desplaçaments per motius laborals, però les persones necessitem moure’ns i sortir de casa, i amb això probablement creixeran els desplaçaments per motius d’oci. Pot ser una bona oportunitat per laminar hores punta i ser més eficients.

QT: Aquesta trobada ha estat una manera de reivindicar la importància del transport públic. Barcelona és un magnífic aparador perquè la bona feina de TMB i FGC es pugui veure arreu del món. Hi ha espai per a una fira de referència en matèria de mobilitat, igual com el Mobile World Congress ho és de la telefonia mòbil?

GL: Ho hauríem de provar. Ens hem de centrar a fer un congrés mundial el 2023 que trascendeixi. Que el nom de Barcelona quedi lligat a la capacitat del transport públic per millorar la vida de les persones. Seria un gran èxit consolidar un gran esdeveniment mundial a Barcelona.

PC: Hem d’aprofitar la tirada d’aquest congrés per consolidar l’Smart Mobility com a referència. A més, tindria una gran complementarietat amb el MWC. Una ciutat com Barcelona té força, capacitat i vocació per tenir un esdeveniment de referència mundial. Govern i Ajuntament han d’apostar fort perquè la Fira de Barcelona pugui treballar en aquesta direcció.

Quim Torrent

Director de comunicació de Camins.cat

Horari

De dilluns a dijous:
De 8:00 a 21:00 hores

Divendres:
De 8:00 a 14:00 hores