Els temps estan canviant

Tomàs Molina. Meteoròleg i professor associat a la UB

L’enginyeria Civil de futur, un futur molt més pròxim del que sembla

Descarrega’t l’article.

Ja fa temps que es veu venir el canvi, i ara ja s’estan notant els efectes de la falta d’adaptació a aquest canvi en el disseny de les infraestructures que es van construir anys enrere. Meteorològicament s’han hagut de buscar nous noms per a nous núvols. L’augment de la quantitat de valor d’aigua en l’atmosfera a causa de la pujada de la temperatura ambiental ha fet aparèixer els asperatus, una característica suplementària dels núvols que els confereix un aspecte ondulat i misteriós. Algunes persones els anomenen els núvols fantasma.

Aquests nous núvols es van inscriure el 2017 a l’Atles internacional de núvols de l’Organització Meteorològica Mundial, la primera vegada que s’afegeix un núvol des de 1951. Més humitat i més temperatura de l’aire signifiquen també més energia disponible per als fenòmens meteorològics, que poden esdevenir més violents i extrems. Sota el punt de vista de l’enginyeria civil, hi ha una intensitat no prevista en les condicions de disseny de les infraestructures construïdes en el passat i fins i tot la necessitat de canviar criteris de disseny sobre les que es projectaran en el futur.

El futur és sempre canviant i incert i el clima és una més de les incerteses que se’ns obren. La població mundial, els canvis tecnològics, els socioeconòmics, els demogràfics, el clima…, presenten multitud de canvis que s’estan accelerant i que obliguen la societat a adaptar-s’hi a ritme ràpid. Malgrat que sembli ciència-ficció, ben aviat veurem vehicles voladors a les nostres ciutats. La companyia Airbus ja anuncia un taxi volador a Barcelona per a l’any 2022. Un dron, cityairbus, que podrà transportar quatre viatgers i que operarà des de molls situats als cims d’alguns edificis de la ciutat i les estacions de tren i l’aeroport. L’enginyeria civil haurà de redissenyar els sostres de les grans ciutats per adaptar-los a aquesta nova mobilitat i a l’ús en l’àmbit de serveis que s’hi desenvoluparà.

 

Però si els cotxes voladors son encara una hipòtesi de futur, els vehicles elèctrics son ja una realitat cada cop més nombrosa, i també ho és la necessitat de millorar els mètodes de recàrrega de les bateries per possibilitar els viatges llargs. Ja es parla de «carreteres inductives», capaces de carregar per inducció els automòbils tal com ja fem amb els telèfons. Les carreteres, autopistes i camins de tota mena s’hauran d’anar reconvertint en vies per on passin moltes més coses que no tan sols vehicles: electricitat, dades, transport, comunicació i serveis…; l’Hyperloop, el tren que hauria de poder viatjar a més de 1.000 km/h per un tub a molt baixa pressió, no se sap ben bé quan podrà ser viable, però si que és evident que els trens i els avions i fins i tot els vaixells i totes les seves infraestructures estan canviant.

L’enginyeria Civil és l’encarregada de projectar i executar tots aquests canvis, però no només en l’obra, sinó també en el nou disseny de l’organització i el funcionament de les infraestructures. La tradicional enginyeria de camins, canals i ports ha evolucionat a una enginyeria en què les dades i la seva gestió s’han convertit en una nova infraestructura, com si d’un nou moll de port es tractés. Si es pot seqüenciar la producció, el transport i la distribució dels productes, es tindran infraestructures menys saturades i amb més bon rendiment sense que calgui fer-les gegantines i més exposades i vulnerables.

Més fenòmens de temps violent, però també més incertesa sobre les condicions ambientals que hauran de suportar les infraestructures, fan necessari un replantejament sobre la seva enverga-dura i l’impacte que generen a l’entorn. Els temps del ciment i el ferro ja han quedat enrere. Això no vol dir que ja no s’hagi de fer obra dura, però sí amb una orientació més paisatgística i integrada en el territori. L’enginyeria s’està adaptant a treballar en col·laboració amb altres perfils professionals més ambientalistes i fins i tot sociològics. En un mon més poblat i més estressat, el repte de les infraestructures que es construeixin a partir d’ara ja no és només que resisteixin als climes més extrems, sinó que ofereixin un servei harmonitzat en l’entorn social i natural on se situen. La fauna i la bellesa del paisatge han de situar-se en igualtat de condicions a la resistivitat dels materials i les estructures.

El futur està ple d’oportunitats per a les enginyeries, que hauran d’aprendre a treballar interdisciplinàriament i en col·laboració amb la població general. Els dos reptes més importants d’aquest segle per a l’enginyeria seran, d’una banda, l’adaptació als canvis que ja estan portant el clima i la tecnologia, i de l’altra, la reducció de l’impacte que produirà un món més superpoblat i més tecnològic. Tot tipus d’edificacions s’hauran d’adaptar a temperatures més altes, i per tant caldrà millorar-ne les capacitats d’aïllament tèrmic a al calor i al fred, mantenir la climatització interior i separar-se de l’ambient exterior, i tot amb la mínima despesa energètica i amb energies no fòssils.

El futur és sempre incert, però aquest segle xxi sempre s’ha representat en la ciència-ficció com el de les ciutats amb grans estructures d’aspecte harmoniós, on conviuen persones i les més altes tecnologies. Al mateix temps, també com un món amb grans desigualtats i rigorositat climàtica, de deserts i zones inhabitables.

El món està canviant a gran velocitat. En els propers deu anys la generació dels boomers (els nascuts entre els anys seixanta i setanta del segle passat) haurà desaparegut de les posicions professionals que han ocupat durant molt de temps i la generació Z (els nascuts al voltant de l’any 2000) estaran ja en posició de lideratge. El canvi demogràfic serà també molt rellevant aquest segle, amb un increment de la població i l’augment de la mitjana d’edat.

El futur està a punt d’arribar, n’hi ha que el miren amb temor, però a ulls d’un meteoròleg el futur sempre és un repte. Si alguna cosa hem après de la meteorologia és que sigui quin sigui el fenomen que ens ha d’afectar i la seva virulència, sempre en sortim millor si estem preparats per a quan arriba. Aquesta és la feina dels enginyers: preparar-nos i millorar-nos per a aquest futur incert, però que som capaços de pronosticar.

Jo hi afegeixo que la feina de tots és que, en la mesura que puguem, treballem de manera professional, responsable i coordinada perquè sigui més segur i sostenible.

Horari

De dilluns a dijous:
De 8:00 a 21:00 hores

Divendres:
De 8:00 a 14:00 hores