Aigua garantida per a 5 milions d’habitants

Un projecte de l’ACA, Aigües de Barcelona, l’AMB i ATL per plantar cara als efectes del canvi climàtic opta als fons europeus

Descarrega’t l’article.

Un dels efectes més visibles del canvi climàtic és l’aparició de fenòmens meteorològics severs, sigui per la redundància de tempestes més fortes i intenses o, en l’altre extrem, els cada vegada més habituals llargs períodes sense precipitació. Ningú qüestiona que l’escalfament global és avui el responsable d’aquest món de contrastos, que al nostre país passa de resistir temporals com el Glòria, al gener de l’any 2020, a temporades amb una pluviometria molt baixa que poden posar en risc un element indispensable com és el subministrament d’aigua a la població. Donar resposta a aquesta amenaça és l’objectiu del projecte «Millora de la resiliència de l’abastiment d’aigua a la metròpoli de Barcelona» que han redactat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Aigües de Barcelona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL).

Dit d’una altra manera, el que persegueix aquesta proposta és garantir el subministrament d’aigua en època de sequera als 5 milions d’habitants de la regió metropolitana de Barcelona. El projecte és un dels seleccionats per la Generalitat per optar als fons europeus del programa Next Generation EU, que han de permetre mobilitzar els recursos financers i executar les inversions necessàries per reactivar, transformar i reconstruir l’economia a través d’aliances i col·laboracions publicoprivades. O el que és el mateix, accelerar mitjançant els sectors públic i privat un canvi cap a la sostenibilitat a través d’una transició ecològica que desenvolupi i implanti solucions innovadores per mitigar i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Només a l’Estat espanyol es preveu una dotació de 140.000 milions d’euros en el període 2021-2026.

El director general d’Aigües de Barcelona, Rubén Ruiz, remarca que «per avançar cap a una recuperació social, verda i sostenible resulta necessari impulsar projectes amb impacte positiu sobre el territori mitjançant la col·laboració publicoprivada». Ruiz considera en aquest sentit que els fons Next Generation «són una bona oportunitat que ens permetrà evolucionar cap a un model més sostenible i compromès en la lluita contra l’emergència climàtica en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona».

El projecte preveu una inversió pública i privada de més de 1.300 milions d’euros

En termes similars s’expressen fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, per a les quals «estem davant d’un projecte de país que impulsem des de l’Administració i amb la participació de tots els agents públics i privats del sector de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona per avançar cap a un model més sostenible i compromès en la lluita contra el canvi climàtic».

El projecte preveu una inversió estimada de 1.329 milions d’euros, supeditada a l’atorgament dels fons europeus, i a grans trets vol aconseguir la reducció del dèficit hídric (actualment és de 2 m3/s i, a mitjà termini, augmentaria fins a 4 m3/s) i una menor dependència de fonts com les del riu Ter. I com s’aconseguiria? Doncs bàsicament generant recursos alternatius locals. Això passa per incrementar els recursos superficials, subterranis i de dessalatge de la conca del Besòs i augmentar els cabals no regulats i d’aigua regenerada del Llobregat. En total, estableix un increment dels recursos de 5 m3/s, que, en xifres anuals, suposa disposar de 150 hm3 més i, per tant, garantir el subministrament en qualsevol circumstància.

A efectes pràctics, les inversions que formen part del projecte, quan estiguessin totes executades, permetrien que el 67% del recurs hídric fos resilient i que el 82% fos exclusivament local. I en anys de sequera, el cabal transferit des del Ter seria 0.

La proposta de l’ACA, AMB, Aigües de Barcelona i ATL per incrementar la resiliència de l’abastament d’aigua potable a la regió metropolitana de Barcelona és compatible amb la directiva marc de l’aigua, aplica principis d’economia circular i busca la neutralitat des del punt de vista de les emissions de CO2. El projecte generarà 17.716 llocs de treball i en la seva execució i desenvolupament hi participaran més de 1.300 proveïdors i petites i mitjanes empreses.

 

Regadius al dia i més energia renovable

La millora de la resiliència de l’abastiment d’aigua a la metròpoli de Barcelona forma part d’un paquet de mesures que, sota el nom genèric de «Racionalització de l’ús de l’aigua» també preveu la modernització de regadius i la garantia d’abastiment d’aigua a partir de la dessalinització amb energies renovables. Així, la modernització dels principals regadius de Catalunya ha de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.

D’altra banda, la construcció de la nova Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM) Foix per a la dessalinització de l’aigua de mar a la zona de Cubelles servirà per dotar de més abastament el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i ATL i reduir la pressió dels aqüífers. Tots aquests projectes eleven la inversió fins a 2.648 milions d’euros.

 

El canvi climàtic, una amenaça real

Que els fons Next Generation EU se centrin en projectes basats en la sostenibilitat, la digitalització i la salut no és casualitat.

L’anomenada transició ecològica és la via per plantar cara al canvi climàtic, tant si és per mitigar els efectes com per adaptar nos a les seves conseqüències. En matèria d’aigua, l’informe IMPRESS 2019 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja advertia que la reducció de disponibilitat dels recursos hídrics per a l’horitzó 2050 seria al conjunt de Catalunya propera al 18%, mentre que l’impacte climàtic també repercuteix en la qualitat de l’aigua i fins i tot en la seva disponibilitat, ja que no sempre estarà disponible allà on la necessitem.

A nivell global s’estima que al 2030 el 47% de la població mundial viurà en àrees amb estrès hídric i al 2050 el planeta tindrà 9.700 milions d’habitants (el 70% viuran en ciutats) que consumiran un 40% més d’aigua i un 50% més d’aliments i energia. I a això, cal afegir-hi que totes les projeccions indiquen que el canvi climàtic també farà que augmentin les persones desplaçades en aquelles poblacions sotmeses a una exposició més gran a episodis meteorològics extrems. L’àrea metropolitana de Barcelona —i bona part de Catalunya— no és aliena a aquests grans riscos si no es prenen les mesures adequades.

Clam per a més inversions públiques

Als reptes mediambientals i socioeconòmics que planteja l’emergència climàtica hi ha un altre problema vinculat des de fa anys al sector de l’aigua, i és la manca d’inversions en infraestructures. Segons dos estudis de l’Associació Espanyola d’Abastaments d’Aigua i Sanejament (AEAS) i de l’Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Serveis d’Aigua Urbana (AGA), al conjunt d’Espanya s’ha invertit en els últims anys entre un 70% i un 80% menys del necessari, la qual cosa ha suposat l’envelliment de les infraestructures.

En aquest sentit, el 40% de les xarxes de distribució tenen una antiguitat superior als trenta anys i només s’ha renovat l’1% de les xarxes des de la seva creació, segons relata l’estudi nacional de subministrament d’aigua potable i sanejament a Espanya de l’any 2016. Mentrestant, l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil conclou en un altre estudi que Espanya hauria d’invertir en l’actual dècada 18.300 milions d’euros de mitjana cada any per corregir les deficiències i evitar la degradació de les obres públiques del sector de l’aigua.

Aquesta falta d’inversió en infraestructures, especialment en sanejament i depuració, també suposa un llast per a la competitivitat i la sostenibilitat i dificulta una gestió global i integrada que permeti planificar de manera eficient com es regulen els embassaments o les aigües subterrànies, quan s’utilitzen les dessalinitzadores o la regeneració i reutilització de l’aigua. Tots ells recursos hídrics clau per satisfer la demanda d’aigua als territoris amb estrès hídric i impactats pel canvi climàtic.

Horari

De dilluns a dijous:
De 8:00 a 21:00 hores

Divendres:
De 8:00 a 14:00 hores