Ordenar el debat, de Pere Calvet

Publicat a La Vanguardia el dimarts 7 de juny de 2022

El debat sobre les inversions i, en particular, sobre les infraestructures ha estat sempre apassionat. Els enginyers i enginyeres de camins, canals i ports ho sabem bé ja que forma part del nostre dia a dia. I és natural que així sigui ja que la inversió pública, a més de ser element clau per al desenvolupament i competitivitat d’un territori, és una expressió tangible de l’acció de l’administració i del destí dels nostres impostos és una acció que podem palpar i que per bé o per mal, condiciona el nostre dia a dia.

Amb el seu paper vertebrador i dinamitzador del territori, les infraestructures constitueixen l’expressió de la voluntat col·lectiva d’assolir un bé general tot sacrificant drets individuals i col·lectius pel que fa a ús de l’espai i veïnatge. Però precisament per aquesta doble component, hem de ser extremadament curosos i rigorosos en el seu plantejament i execució. Això és particularment cert per les grans actuacions que estan cridades a ser motors del territori tant a nivell econòmic com social.

És precisament per assegurar aquests beneficis i minimitzar els impactes que com a societat ens hem dotat de processos de definició i anàlisi, d’informació pública i avaluació d’impactes. Uns processos tècnics i participatius que han de servir per dotar de solidesa els projectes i refermar les decisions. Tan important com obrir els debats, és tancar-los. No pot ser que entre la presa de decisions col·lectives i l’execució de les decisions finals els terminis es dilatin de forma incomprensible i, en certa manera, desesperant.

“Hem de ser extremadament curosos i rigorosos en el
plantejament i execució de les infraestructures”

En el cas del desenvolupament d’infraestructures bàsiques com les energètiques, de mobilitat i del cicle de l’aigua, estem parlant de projectes que mobilitzen grans quantitats econòmiques i responen a necessitats estructurals del territori. En aquests projectes és socialment intolerable que s’incorri en retards que immobilitzen capitals, en molts casos públics, i endarrereixen la obtenció del rendiment social dels projectes.

Hem d’ordenar el debat, identificant compromisos i responsabilitats, establint calendaris públics clars i compartits, garantint que avancem de forma ferma i que no ens trobem una vegada i una altra refent les nostres passes i reobrint aspectes ja tancats.

Les actuacions i dotacions consignades als pressupostos s’han d’adoptar garantint que podran ser executades i posades en servei en els terminis més breus possibles per tal que la ciutadania rebi el retorn del seu esforç fiscal i els territoris vegin com s’actua per donar resposta a les seves necessitats. Hauríem d’aspirar a que els pressupostos públics fossin realistes en la possibilitat de mobilitzar tots els imports consignats en els exercicis corresponents. Les inversions no s’improvisen. No podem comprometre inversions si no tenim fets les tramitacions i estudis previs i completats els procediments de consulta i debat públics. És només havent completat aquestes passes prèvies que podrem assegurar que la dotació pressupostària és d’execució factible i que minimitzem el risc de retards i de manca d’aprofitament de l’esforç inversor.

“Hem d’ordenar el debat identificant compromisos i responsabilitats,
establint calendaris públics clars i compartits”

També cal reflexionar sobre el lideratge. El passat associa noms de grans enginyers a grans projectes, com la transformació de Barcelona abans dels Jocs, els túnels de Vallvidrera o, en l’àmbit més territorial, el Pla de Sanejament dels anys 80, l’Eix Transversal o el Túnel del Cadí. Aquests enginyers i els seus equips van ser capaços de portar a terme les obres anant la seva gestió lligada a la responsabilitat d’uns terminis i d’uns costos econòmics. Caldria retornar a aquests principis que garantirien en cada moment la defensa de les decisions tècniques considerades, el manteniment dels terminis i la defensa dels pressupostos acordats.

El debat sobre les inversions va molt més enllà de la construcció d’infraestructures. Els enginyers i enginyeres de camins, tenim molt clar que inversió no és tallar cintes ni abocar formigó. Inversió és manteniment i gestió, innovació i digitalització, equitat i noves oportunitats, competitivitat i capacitat d’atracció. En països madurs en infraestructures, com és el nostre, tot i les grans mancances que encara té, tan important és invertir en nous projectes com assegurar el màxim rendiment de les infraestructures ja implantades. Tant en les infraestructures com en la resta d’àmbits, des de l’industrial fins l’educatiu o sanitari, hem de saber combinar la inversió en nous desenvolupaments amb la preservació i millora de les dotacions actuals i la reconversió dels sectors que ho requereixin.

En conseqüència, és necessari iniciar un procés de reflexió i revisió a l’entorn de la planificació i execució de les inversions públiques. Cal un mètode clar que permeti assolir processos eficients i garantistes, que els anàlisis ex ante no siguin tràmits, sinó elements de decisió transparents i concloents. I una vegada iniciades les inversions sobre la base de projectes tècnicament solvents i amb dotacions pressupostàries adequades, cal executar-les sense dilacions ni retards.

Fins i tot en la culminació cal fer canvis, amb anàlisis ex post acurades i que permetin una traçabilitat de les accions i les decisions que s’han pres, i una avaluació del rendiment de les inversions. En aquest procés d’ordenació, tots els actors implicats haurien de ser conscients del seu paper i de les conseqüències econòmiques i operatives de les seves decisions, com ho són l’enginyera que dirigeix una obra o l’enginyer que signa un projecte.

“És necessari iniciar un procés de reflexió i revisió a l’entorn
de la planificació i execució de les inversions públiques”

Aquesta anàlisi ex post i, de fet, una anàlisi per cicle de vida complet de les inversions és un element fonamental. 

Tendim massa a quedar-nos en el curt termini i en les decisions executives immediates quan els seus efectes es produiran durant dècades. Disposem del coneixement i la capacitat per a fer aquestes anàlisis i ser-ne conscients en el moment de la presa de decisions.

No puc deixar d’esmentar que aquesta necessitat d’ordenar ha d’incloure la coordinació entre les diferents administracions públiques doncs és un factor essencial per assolir aquest procés de millora en la presa de decisions, d’augment de l’eficiència de la gestió del territori i el consens ciutadà i de major previsibilitat en els terminis d’execució.

Per aportar reflexió i coneixement, el Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, des de la seva comissió d’Infraestructures, crearà un Observatori per analitzar la factibilitat de l’execució de les inversions incloses als pressupostos públics en funció del seu grau de maduresa i desenvolupament tècnic i administratiu. Avaluarem la versemblança de la voluntat inversora amb l’objectiu de contribuir a l’assignació eficient dels recursos. Un punt de partida amb la voluntat d’ajudar a ordenar el debat.